Les entitats de la província de Lleida, juntament amb les més de 200 entitats de Catalunya, associades a l’ AEES Dincat, sortiran al carrer per alertar i denunciar la insostenibilitat dels serveis.
-
A Lleida perillen 650 llocs de treball de persones amb discapacitat, provinents d’11 Centres Especials de Treball (CET) de Lleida. Han de fer front a un augment d’ 1,5 milions d’euros anuals per poder pagar als seus treballadors amb discapacitat.
-
400 persones de les entitats de Lleida, que pertanyen a la Federació ALLEM, per denunciar la situació límit i fer visible l'escenari generalitzat de desprotecció i vulnerabilitat del sector, després de 10 anys de finançament i tarifes de serveis congelats.
-
Manifestació convocada el dijous 11 d’abril d’11h a 13.30h amb un recorregut que passarà per tres punts claus: Delegación del Gobierno – Departament d’Economia – Direcció General d’Economia Social, Barcelona.
Mobilització convocada per l’ AEES Dincat, Associació Empresarial d’Economia Social Dincat que aglutina a 226 entitats d’iniciativa social, no lucratives, del sector de la discapacitat intel·lectual de tota Catalunya, quatre mesos després de la multitudinària concentració que van fer les entitats socials de la província de Lleida.
Els fons públics dedicats als serveis de suport a les persones amb discapacitats van patir greus retallades amb la crisi econòmica del 2008. Des d’aleshores, fa 10 anys que estan congelades. Aquesta situació insostenible afecta a més de 2.300 persones amb discapacitat dels serveis i més de 1.500 professionals al territori de Lleida (xifres de les entitats de la Federació ALLEM). I també afecta greument a la qualitat de l’atenció a les persones i a les condicions laborals dels professionals que vetllen per la protecció i el benestar d’aquestes.
Els responsables de les diferents entitats recorden que la funció dels seus centres (sense ànim de lucre) és, a banda de fomentar la inserció laboral, oferir acompanyament a la persona a través d'un equip de psicòlegs i treballadors socials, així com altres serveis d'atenció que milloren la seva qualitat de vida. Són serveis de titularitat pública i per tant l’administració ha de ser la responsable de garantir el finançament adequat per complir amb el compromís de garantir els drets socials de la ciutadania.
Durant aquests últims mesos, s’han intentat obrir vies de diàleg amb el Govern i Gobierno, amb partits polítics, amb el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, el secretari general del departament, Josep Ginesta i el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa, Josep Vidal, però les postures segueixen sent molt llunyanes.
Les entitats seguiran reclamant solucions reals que vagin acompanyades d’un compromís ferm i d’un pla de treball a mitjà termini, fins que s'aconsegueixi una resposta que resolgui la crítica situació amb què s’enfronta el Tercer Sector.