Historia i reconeixements



L’any 1975, es va fundar l’Associació Alba, amb l’objectiu d’oferir oportunitats i defensar els drets de les persones amb discapacitat que, fins aleshores, havien estat com hem vist “amagades ” als ulls de moltes persones. Acompanyats de les famílies, un grup de persones van començar a desafiar totes les barreres i a buscar nous camins per fer les coses.

Tot comença amb l’Escola d’Educació Especial Alba amb 5 alumnes i 1 mestra a les antigues aules del Carmel. La il.lusió de formar part d’una societat amb igualtat d’oportunitats els feia tirar endavant amb els pocs recursos que tenien. Res els podia frenar!




I van posar la directa! I tant si ho van fer! Socialitzar-se amb la gent del poble, anar a comprar per promoure l’autonomia d’aquests infants o fins i tot anar de colònies quan ningú ho feia van ser algunes de les seves prioritats. Havien estat massa temps darrere les portes. Ara tocava sortir i alçar la veu!

I a mesura que s’anaven obrint horitzons, l’entitat es va anar fent gran i apareixien noves necessitats essencials per garantir la sostenibilitat del projecte i un futur per les persones.



S’inicien activitats laborals com la bugaderia als baixos de l’Hospital on van començar rentant les samarretes del Club de Futbol del Targa i el rentador de cotxes que es va fer famós arreu de la ciutat. Fins i tot hi portaven el cotxe de la funerària, però no hi havia ningú que el volgués netejar i calia fer-ho sovint a sorts entre els treballadors…;)

El rentador de cotxes va estar actiu durant molts anys, primer es va començar netejant a mà i després es va mig mecanitzar, però amb l'arribada dels túnels de rentat automàtics el negoci va començar a perdre clients i va haver de tancar. Calia tornar-se a reinventar amb una nova activitat laboral!




“Allà baix als subnormals!” deien quan l’any 1990 l’Ajuntament de Tàrrega ens va cedir un terreny als afores de Tàrrega on poder construir la seu de l’Associació Alba, tot i que aleshores es feia dir “EL TALLER”. Per fi, un espai propi on poder fer créixer el projecte i els projectes de vida de les persones.

Les juntes al capdavant, totes elles formades per persones molt compromeses, i els equips professionals cada vegada més professionalitzats, afrontaven amb imaginació els problemes del dia a dia, patint sempre per la sostenibilitat econòmica de l’entitat. I de tant en tant algun entrebanc que ho feia trontollar tot com la deslocalització de l’empresa FURAS que va provocar el tancament d’un dia per l’altre del servei de cables i deixava a 50 persones sense feina.



I l’any 2001 el senyor Serra ens va donar la clau de l’obrador de galetes El Rosal, una empresa familiar que no tenia continuïtat i que va passar a ser un projecte social que cada dia endolceix la vida de moltes persones. 
Qui no ha provat els arrugats d’en Lluís? Quan la imperfecció esdevé un èxit!

I qui diu El Rosal, diu el Gat que des del 2014 és un punt de trobada per a moltes persones a Tàrrega i una porta d’entrada a la diversitat i a la inclusió. 





Què passarà quan nosaltres no hi siguem? Es preguntaven les famílies. El repte de l’habitatge ha centrat des d’aleshores molts dels nostres esforços. Posant la persona al centre i preguntant-li a on vol viure.

Un antic alberg de joventut al centre de Tàrrega es transforma en la primera residència, la Llar Aleix i després la Llar Alba. Però la maleïda pandèmia ens “ratifica” allò que ja sabíem. Que el model d’unes llars més petites o un parc d’habitatges amb pisos socials amb suport promouen una vida més independent i oberta a la comunitat. 
Un clar exemple de model innovador és l'Espai Comunitari La Bassa . Un equipament que té com a objectiu promoure l’envelliment actiu apropant els serveis a la gent gran i crear comunitat en un territori rural.



Però la transformació social també passava per garantir altres àmbits de la vida de les persones com la cultura i el lleure. Participant de la vida comunitària com a ciutadans de ple dret.

Primer van ser colònies, però després van començar els viatges a l’estranger. Vam ser pioners accedint a programes europeus ara fa més de 20 anys rebent i enviant voluntaris europeus i les persones i professionals d’Alba participant en intercanvis i formacions a l’estranger.
Ep! I no podem oblidar el Club Esportiu Alba que ens va donar accés a la pràctica esportiva arreu de Catalunya, Espanya i el món!

Després de 50 anys ALBA s’ha fet gran, i s’ha obert a nous col.lectius, perquè els reptes són enormes! I quan parlem de persones no podem deixar a ningú endarrere. I en la seva missió ja no parlem només de persones amb discapacitat sinó de persones amb situació de vulnerabilitat. Perquè… Qui no ha necessitat o necessitarà una mica d’empenta en algun moment de la seva vida?

Per això treballem per enfortir una comunitat inclusiva i compromesa a les comarques de l’Urgell i la Segarra obrint nous centres i serveis més a prop de les persones, en un territori rural que estimem i volem protegir, sovint oblidat i ple de desafiaments.

Reconeixements

Alguns dels reconeixements que ha rebut l'entitat en els últims anys. 

2024 - Premi Arç Cooperativa a l’Activitat de l’Associacionisme Cultural Català pel projecte del Bòlit.

2022 - IV Premis Inclusius de l'Esport Català pel Club Esportiu Alba.
Premi de la Fundació La Bastida, en el marc de l'economia social i solidària.

2021 - Premi J.M Piñol a la trajectòria del projecte d'obrador de galetes El Rosal.
Premi Respon.cat a la trajectòria i Responsabilitat Social Empresarial.

2018 - Premi de La Confederació en la categoria de gestió democràtica pel Model Organitzatiu.

2016 - Premi al Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.

2014 - Beca "Educar menjant" de la Fundació Jaume Casademont.
Premi a la Responsabilitat Social Empresarial de la Diputació de Lleida.
Premis Solidaris ONCE Catalunya.

2006 - Premi de la Cambra de Comerç de Tàrrega.

2000 - Placa President Macià de la Generalitat de Catalunya.

1999 - Premis Culturàlia de l'Ajuntament de Tàrrega per la trajectòria de l'entitat.